L’Eric va néixer l’agost del 2018 a Valladolid, Espanya, i va ser diagnosticat amb la Síndrome d’Usher de tipus 1B el setembre del 2019. Tot i néixer amb sordesa profunda bilateral, va passar els tests postnatals, cosa que va endarrerir diversos mesos el seu diagnòstic.

El diagnòstic oficiós va arribar per part de la mare, la Tamara, i d’aquell instint que només tenen les mares. L’oficial va arribar després de les proves genètiques, confirmant les nostres pitjors pors. Va ser possiblement el pitjor moment de les nostres vides, però al mateix temps, va ser el final d’un llarg procés d’incertesa. El repte ja tenia nom i sabíem a què ens enfrontàvem. Ràpidament vam comprendre, com a pares, el que havíem de fer: lluitar perquè el nostre fill tingués les millors oportunitats a la vida, i buscar eines per recaptar diners i recolzar la ciència perquè la cura arribés com més aviat millor.

L’Eric va rebre els seus implants coclears bilaterals amb 16 mesos de vida, el desembre del 2019, i van ser activats el gener del 2020. La fortuna va voler que la pandèmia de COVID arribés a les nostres vides dos mesos després, i es convertís en un malson per a la rehabilitació auditiva que tant necessitava l’Eric. Tot el procés es va endarrerir, i va trigar molt de temps en adquirir el ritme necessari.

En aquests moments l’Eric percep molt bé els sons, i comença a tenir un nivell de compressió raonable, encara que bàsic. Comença a expressar-se oralment amb dificultat en la pronunciació de gairebé totes les consonants, i amb un limitat nombre de paraules i oracions senzilles. El camí és llarg. Millora lentament, però millora constantment, i sabem que arribarà a aconseguir-ho.

Li encanten els puzles, dibuixar, els jocs de construcció i, en general, tot allò que li suposi un repte. Inquiet i ple d’energia, és un volcà en erupció constant. Corre, salta i s’enfronta a tot plegat amb una valentia contagiosa que ens fa seguir endavant.

Per l’Eric, i per nens com ell, t’animem que ens ajudis en aquesta lluita.