Em dic Pere i tinc 33 anys. Sóc català. Des de petit m’apassiona l’aviació. Passo més temps als aeroports que a casa, perquè sempre que puc viatjo. Fins ara, he visitat més de 60 països i he recorregut més de 850.000 quilòmetres en avió. Tinc la síndrome d’Usher Tipus 1D, vaig néixer amb sordesa profunda i la meva llengua materna és la llengua de signes catalana (LSC).
Vaig estudiar durant un any a la Universitat de Gallaudet als Estats Units per aprendre anglès. Tinc un màster en Direcció de Recursos Humans i sóc graduat en Gestió Aeronàutica. També vaig treballar per a una aerolínia espanyola.
Fa dos anys, la meva visió va empitjorar i em vaig sentir confús perquè vaig haver d’afrontar un canvi en la manera com m’identificava. Vaig passar de tenir identitat de persona sorda a persona sordcega, i va ser com estar dins d’una tempesta de la qual ja he sortit. Hi ha hagut canvis en la meva situació laboral, social i emocional. Al final, he trobat el meu espai de confort i seguretat. Actualment estic molt millor, el meu nivell d’estrès ha disminuït i estic content perquè he aclarit i acceptat la meva identitat com a persona sordcega amb Usher. He fet nous amics amb el mateix problema de visió amb qui comparteixo moltes coses i ens ho passem molt bé junts. Ja no estic tan sol, tot suma!
Em considero un activista en defensa dels drets de les persones sordes i sordcegues, incloses les que pateixen Usher. Gràcies al meu màster en Direcció de Recursos Humans, actualment participo en projectes per visibilitzar aquesta discapacitat i ajudar a millorar els drets socials, laborals i educatius per augmentar la qualitat de vida a nivell europeu i mundial.
Recentment, he estat nomenat líder de la Comissió de Joves de la WFDB (Federació Mundial de Persones Sordcegues). En aquest paper, treballaré amb la IDA (Aliança Internacional de la Discapacitat) i l’ONU (Organització de les Nacions Unides) durant quatre anys.